Blogia
ASAMBLEA DE PARADOS MOLLET

ATUREM LA CONTRAREVOLUCIÓ I GUERRA IMPERIALISTA!!

TOTAL RECOLZAMENT A LES REVOLUCIONS DEL NORD D’AFRICA I ORIENT MITJA.

NO A LES DICTADURES!!

ATUREM LA CONTRAREVOLUCIÓ I GUERRA IMPERIALISTA!!

CAP SOLDAT, CAP BALA, CAP EURO PER A LA GUERRA IMPERIALISTA!!!

 

Aquests fets estan inspirant mobilitzacions a tot el mon, no nomes de solidaritat, sinó que estan inspirant les protestes des de Wisconsins (EUA), Londres, Grècia... perquè demostren que un pic milions de joves i treballadors es posen en moviment es molt difícil aturar-les.

Les titelles de l’imperialisme a tota la zona maniobren per sobreviure. L’imperialisme, després de la sorpresa davant els aixecaments, que el va deixar en la mes absoluta impotència, ara improvisa amb diferents estratègies per endarrerir i descarrilar aquestes revolucions. El moviment a Tunísia i Egipte ha aconseguit unes primeres victòries que lluita per consolidar. Nous governs titelles maniobren amb major o menor èxit. El moviment mes tard o mes prest, inevitablement es topara, no nomes amb les dictadures, sinó amb el propi sistema capitalista. L’imperialisme i les seves titelles no poden resoldre les reivindicacions sense renunciar ells mateixos al saqueig sistemàtic, de fet no hi ha cap sector de la burgesia, que no estigui totalment fermat a l’imperialisme, per tant, qualsevol "democràcia" capitalista a tota aquesta zona degenerara forçosament en una dictadura contra les inevitables lluites dels joves i treballadors, per tant, el futur de les revolucions àrabs haurà d’ésser socialista i baix el control democràtic dels treballadors o no assolira les seves reivindicacions mes bàsiques. De fet, estem assistint, nomes a les primeres etapes d’una revolució que amb alçades i baixades, avanços i retrocessos, podria durar mesos i anys per acabar en la pitjor de les derrotes o la major de les victòries!! No hi ha tercera via possible.

 

ANTECEDENTS PER A LA REVOLUCIO ARAB. CAPITOL LIBIA

Peró amb l’aïllament dels anys 90 i la baixada dels preus del petroli, Gadafi es torna soci dels imperialistes definitivament al 2003 obrint-lis l’economia per al seu saqueig amb la privatització de centenars d’empreses, l’acomiadament de mes d’una tercera part dels treballadors estatals... A mes a mes, Shell, British petroleum, ENI (italiana), Total (francesa), Repsol (espanyola), ... es feren amb el petroli libi, mentre que en "just" intercanvi Gadafi i la seva família es convertiren en burgesos nacionals i multinacionals, amb per exemple, la propietat del 10% de les accions de la FIAT, el 7% del banc Unicredit, etc...

 

REVOLUCIÓ POPULAR I CONTRAREVOLUCIÓ IMPERIALISTA A LÍBIA

En aquest context, d’atur massiu, la revolució es contagia des de Tunísia i Egipte, amb els joves com a protagonistes. La política de repressió brutal romp l’exercit, de tal manera que molts soldats es neguen a reprimir. D’aquesta forma molts d’ells juntament amb alguns generals mes oportunistes, es sumen als rebels. Es així com l’aparell de l’estat de Gadafi es romp i cau en front la revolució. Davant el buit de poder, els comitès populars formats sobretot per joves assumeixen el poder, davant la necessitat d’auto-organitzar-se per a assegurar el repartiment equitatiu de l’ajuda humanitària des de la frontera amb Egipte i de la resta dels productes de primera necessitat, així com de prendre el control de les armes i garantir la seguretat als carrers i carreteres. De fet a Bengasi, la seu dels tribunals es ara la seu del poder revolucionari on el poble es reuneix per discutir els assumptes relacionats amb el control de la ciutat. De fet es forma un govern amb representants dels comitès populars anomenat "Coalició 17 de febrer" que de seguida xoca amb l’intenció del nouvingut "rebel" oportunista, ex ministre de justícia de gadafi "Mustafá Mohamed Abdulyalil". El portaveu de la coalicio 17 de febrer Abdelhafiz Hoga " Estem completament en contra de qualsevol intervenció estrangera. La resta de Líbia serà alliberada pel poble".

Si la contrarevolució es consolida dins el bàndol rebel i aquest s’imposàs a gadafi, o mantingues el control de l’est o part de l’est de Líbia, el regim que podem esperar no serie mes bo que el de Karzai a l’Afganistan o l’actual regim de Gadafi. Els imperialistes i Gadafi tenen el mateix programa i els mateixos interessos fonamentals que son acabar amb la revolució dels joves libis per seguir privatitzant i fent grans negocis.

A mes la intervenció imperialista te com a missió tenir una base per intervenir contra la resta d’invasions imperialistes. L’argument humanitari de la intervenció perd tot el sentit quan la OTAN deixa que Aràbia Saudita envii mil soldats per ajudar a reprimir la revolució a Bahrein o quan calla respecte la repressió a Yemen. A mes a mes l’ intervenció per un costat i la confusió i contrarevolució dins el bàndol rebel, estan reforçant Gadafi contra l’enemic exterior tal i com va passar amb Saddam Hussein durant de la primera guerra del golf.

La revolució líbia nomes pot recuperar l’impuls inicial, aprofundint el camí per on va començar, reorganitzant i estenent el poder dels comitès populars, a mes a mes, incorporant als treballadors immigrants, i enfrontant el poder econòmic dels capitalistes locals e imperialistes per posar els recursos econòmics de la societat al servei de les necessitats bàsiques de la societat i del front de batalla contra Gadafi i l’imperialisme.Qualsevol estat o poble que vulgui sincerament recolzar les revolucions àrabs en general i el poble libi en particular, ha de recolzar amb armament, menjar i medicaments als joves dels comitès populars, sense imposar condicions ni hipoteques.

 

CAP SOLDAT, CAP BALA, CAP EURO PER A LA GUERRA IMPERIALISTA

Peró mentre es rescata a la banca i s’ajuda als empresaris que ens han portat a aquesta crisi amb 5 milions d’aturats, ens ataquen mes i mes amb retallades salarials dels sous, de les pensions, privatitzacions i retallades socials en general, així com dels drets aconseguits amb sang, suor i llàgrimes per la lluita dels joves i treballadors.

Ens diuen que no hi ha recursos, però si que n’hi ha, el tenen els grans banquers i capitalistes. Volen que seguim pagant els seus irresponsables i colossals deutes amb un retorn a les condicions de vida mes barbares dels anys 30! Peró enfront el xantatge dels "mercats" si que hi ha una alternativa per aturar la desastre social i ecològic amb mesures com per exemple:

-Pressupostos militars per a despeses socials!

-Cap regal i aval dels bancs i caixes!! I per evitar la fugida de capitals i l’enfonsament de l’economia, cal nacionalitzar-los baix el control dels treballadors!!

-Per combatre l’atur i la carestia de la vida. Prohibició dels tancaments i acomiadaments. Reducció de la jornada laboral a 35 hrs/setmanals sense reducció salarial. I si els grans empresaris es neguen , que obrin els llibres de comptes i ens mostrin on son es l’orgia de beneficis dels darrers 15 anys? Fabrica o centre de feina tancat, haurà d’ésser ocupat per els treballadors i nacionalitzat per l’estat. D’aquesta manera es podrien garantir sous i pensions mínimes de 1100 euros i jubilacions als 60 anys enlloc dels 67 com ens estan imposant amb pensions de misèria!!

Autor : Jose Maria Manjo

2 comentarios

Roddy y Trosky -

Jolin no me aclaro ya lo corrijo como de tu autoria




________________________________
De: Blogia

Joan Manuel Segura Miró -

Me alegro de que os haya gustado, pero este texto, no es de Manjon, la redacción es mia, aunque la firma es colectiva y sale del debate de los firmantes de la nota, como habéis podido ver en la nota original, http://www.facebook.com/profile.php?id=1002821703#!/note.php?note_id=210753308952754
Un saludo y gracias por publicarlo. Joan